CONCERT REIVINDICATIU A FIGUERES 25 DE NOVEMBRE

El passat 25 de Novembre es va fer al Teatre Jardí de Figueres un concert reivindicatiu; DEFENSEM EL TREN, ATUREM LA MAT, SALVEM L'EMPORDÀ. es va llegir un manifest amb el qual em vaig quedar força parada perquè van parlar de temes que ni els ciutadans de l'Empordà savem, poder hi ha alguns si, però no crec que tothom sàpigue realment les intencions del que volen fer a Figueres i rodalies, i la veritat vaig quedar força sorpresa.

Vull donar les gràcies a l'IAEDEN (Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura) per facilitarme una còpia del manifest.

MANIFEST DE SALVEM L’EMPORDÀ
Benvolguts empordanesos i empordaneses
Tornem a aplegar-nos en defensa d’uns objectius comuns i irrenunciable. Ens pensàvem, alguns, que ja no caldria tornar a fer actes reivindicatius com aquest. Ens agrada la música dels discursos oficials, quan sona bé, perquè ens agraden i ens creiem les paraules i els conceptes, que toquen, com desenvolupament sostenible, equilibri territorial, ús racional del sòl, mobilitat sostenible, el protocol de Kyoto......
El problema és que els que planifiquen el nostre futur no se’ls creuen aquests conceptes i juguen amb aquestes paraules, i actuen com aprenents de bruixot.
I, és clar, els problemes es fan cada vegada més i més grans, fins al punt que necessiten més i més papers, discursos i paraules per adornar les seves pífies !
Com ja sabeu, un dels problemes més greus que estan creant és el del trasllat de l’estació del tren del centre de Figueres. Aquesta decisió provoca més trasllats d’infraestructures i més desastres.
Compte, però, perquè ells en diuen noves oportunitats.
La realitat és que provocaran un desastre comarcal de grans dimensions.
Ara, per a endreçar, diuen, aquest desastre, sumat als desastres que arrossega la planificació d’aquest territori, posen en marxa una altra eina de planificació territorial: el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres, que aplega l’àrea dels15 municipis del voltant de Figueres.
Doncs bé: es tracta del següent (i demanem paciència, perquè l’embolic és gran):
Com que han decidit suprimir i traslladar l’estació del centre de Figueres a una zona mal comunicada i de difícil accés, es tractarà de desplaçar les infraestructures cap allà: per arreglar-ho, diuen, proposen desplaçar l’autopista per fora de Vilafant, per la banda oest, pel cantó de Navata, eixamplant-la, és clar, amb 6 carrils (tot i que a França, que no són tant mesells, ja han dit que la deixaran com està). Alhora, també, per aquesta banda, entre Vilafant, per la banda de Navata, es desplaçarà la carretera Nacional II, fent-la més gran, amb 4 carrils (ja en portem 10 de carrils). Tot això, perquè la decisió de treure l’Estació del tren del centre de Figueres, i posar-la en un lloc que no hi cap, impedirà eixamplar l’actual autopista. No contents amb això, “aprofitaran” la jugada per fer un gran centre terciari, diuen, al voltant de la nova estació, a l’altra banda de l’autopista, de 20 hectàrees, i amb els seus ponts. I, per a comunicar millor aquest gran centre terciari amb estació -que serà una meravella, diuen- des del Pont del Príncep, ens faran una nova carretera per arribar a la nova estació, per acabar de trinxar el nostre pobre i dissortat riu Manol, que, de moment, no es queixa.
No és gens exagerat comparar aquesta estratègia amb la de l’aprenent de bruixot: a cada pífia, en segueix una de més gran per tapar la primera, i així successivament.
¿No seria més senzill alliberar de peatge aquest tram de l’autopista, per estalviar-nos tot aquest terrabastall ? Podrien preguntar a Girona i Salt com s’ho han fet, oi ?. Doncs no. Se’n van a Freebourg o a Reikiavich.
Però no s’acaba aquí. Continuen amb els desastres. El pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres, vol convertir la plana empordanesa en el magatzem o moll sec del Port de Barcelona, ocupant 80 hectàrees, més la platja de vies corresponent, per a estibar-hi els contenidors que no volen a Barcelona (us sona això ?)
Bé, doncs, sí, es tracta d’això, tot i que el mateix Pla reconeix que -cita textual – “Es considera que les plataformes de la Llagosta i del Voló són més pròximes a les àrees de producció i consum, per a situar-hi l’Estació Intermodal i també per l’estació ferroviaria de mercaderies.”
Si no ens espavilem, aviat ens l’engaltaran com a un “hort logístic psicodèlic empordanès, d’última generació” . I, parlant de platges, potser que ja seria hora de poder anar a Garvet, en tren, com ho fèiem nosaltres i els nostres avis, no us sembla ? Però no, és clar, el que s’ha de fer, diuen, es desdoblar la carretera fins a Llançà (que no ha crescut prou, com Roses i de retruc, donar un cop de ma al constructor del Port de la Selva). És això el que entenen ells per mobilitat sostenible ? Bé, si no ens queixem gaire, ens deixaran comprar un autobús elèctric !
I, continuen els despropòsits, disfressats d’oportunitats. El Pla Director Territorial de l’Empordà, aprovat el 2004, en plena etapa desarrollista, reconeix que en els plans urbanístics municipals vigents ja es preveu una reserva de sòl residencial més gran que no pas la que es necessitarà, com a mínim, fins l’any 2026. És a dir, que en plena borratxera del totxo, reconeixien que ja anàvem sobrats. Ara, però diu que ens calen 50 hectàrees mes. El mateix passa amb el sòl industrial i logístic, que ja preveu una reserva de 417,66 hectàrees. Però no. No n’hi ha prou. Ara, en una etapa de crisi (perdò, de desacceleració), el nou pla de l’àrea de Figueres i dels municipis del seu entorn, diu que s’hi han d’afegir 128,5 hectàrees més.
Bé, seria molt llarg continuar. En resum: els interessos del territori i de les persones que hi vivim, queden totalment a mercè dels interessos econòmics de l’Estat, que coincideixen amb els interessos de les grans corporacions i dels compromisos polítics adquirits a alt nivell, sempre en la mateixa direcció, és a dir, per a enfortir el model de desenvolupament que més guanys els garanteix, prescindint de les necessitats reals de les persones, i prescindint dels límits raonables en la utilització dels recursos. Ja ho sabíem. I, ja veiem com actuen amb la Línia de Molt Alta Tensió, i quina mena de justificació de la seva necessitat donen, a base de fets consumats. El que no sabíem és que aquest és el model que recull, fil per randa, el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres. La Generalitat, que podria corregir, en gran mesura, aquesta tendència a base de racionalitat, simplicitat i contenció, s’ha apuntat a fer, també, d’aprenent de bruixot, sota la direcció de l’alcalde de Catalunya.
I, la majoria dels polítics locals, miren cadascuna de les seves parcel·les, o de quedar ben situats en la cursa per fer-se la foto, sense gosar discutir res de res, en una actitud, massa sovint, aduladora i provinciana, que ens precipita al desastre. I, pocs són els tècnics que s’atreveixen a discutir res de res, més enllà d’alguns retocs. I, els periodistes locals ? Sospitem que, amb algunes digníssimes excepcions, la majoria, deuen esperar la seva hora rosa, mentre nomenen i copien els comunicats de l’oficina de premsa habitual.
Uns i altres juguen amb el territori i amb les nostres necessitats, o callen. Aquest joc, és el mateix que el dels preus dels pisos i les hipoteques, i que ja ha provocat una crisi financera i econòmica de dimensions i efectes imprevisibles. Creuen que, després d’aquesta crisi que serà curta, diuen, tornaran les oportunitats, i cal preparar el terreny... S’ho han pres al peu de la lletra !
Aquesta planificació de les oportunitats (per ells) és la planificació del desastre, per a la majoria, perquè resulta irracional i desmesurada. Són incapaços d’imaginar un futur millor, si no és a base de consumir més i més. És clar que necessitem infraestructures modernes, però no amb aquestes dimensions. El que sí que necessitem és el tren i l’estació al centre de la ciutat, amb horaris, freqüències, estacions i preus en condicions raonables, i no tercermundistes ! Volem poder anar en tren convencional, fins a Cervera i Perpinyà, sense haver d’esperar més d’una hora, per canviar de tren a la frontera ! I poder anar i tornar, en condicions normals (asseguts) de Barcelona i, poder agafar l’últim tren, cap a les 10 o les 11 de la nit ! No deu ser demanar tant, oi ?
Si fessin això, disposaríem de molts més recursos econòmics públics per atendre les necessitats socials de la població empobrida, per a garantir un ensenyament públic de qualitat, i evitar que la sanitat pública, estigui al límit del col·lapse. En lloc d’això, ens endeutaran encara més per a ajudar a enriquir les empreses del ciment !
No volem ni necessitem una comarca amb el sòl cada vegada més i més fragmentat, ocupat i trinxat, i a mercè d’empreses que es deslocalitzen, com la Zodiac, a qui l’Ajuntament de Roses va regalar els terrenys, amb vistes i molt ben situats en un dels connectors biològics i paisatgístics entre la Serra de Verdera i els Aiguamolls de l’Empordà.
La nostra riquesa futura és el nostre paisatge i volem una planificació que potenciï les activitats productives que el mimen i el preserven !
Per això som aquí avui, per reclamar l’evidència. Estem convençuts que, entre tots, podem capgirar aquest procés, perquè es troba al límit de les seves possibilitats.
I per a denunciar els aprenents de bruixot i riure’ns del vestit nou de l’emperador, perquè cada vegada més gent, veu, amb els seus propis ulls, que es passeja despullat !
Volem agrair públicament, també, als nostres estimats artistes i cantants, que, sempre, han estat, al costat del poble, acompanyant-nos, desinteressadament, en els nostres neguits i justes reivindicacions. En especial, als que avui fan possible aquest acte: a Toti Soler, Feliu Ventura, Titot, al Nen Magem, a Josep Thió, a Jordi Dauder i a la Funcional Teatre.
Visca la terra i la gent de l’Empordà !

Figueres, 25 de novembre de 2008