23/2/09

PERQUÈ HO FEM AIXÒ??????

Aquesta tarda arreglant papers he trobat aquest escrit que me'l va passar una ex companya de feina; la Dolors, i em va agradar molt. Tots hauriem de fer cas, però és impossible, no sé per què, però ho fem aixi....

El text està transcrit literalment del castellà.

NOSOTROS ELEGIMOS COMO NOS TOMAMOS A LA GENTE...

Fernando y Mónica salen a cenar juntos por primera vez.
Mónica deja caer la ensaladilla en su vestido y Fernando se apresura:
- ¡Que lastima! Yo te ayudo a limpiarlo
Otro dia pierde las llaves de su casa y Fernando dice:
-A mí también me ha ocurrido muchas veces.
Transcurren tres años, Mónica y su esposo, Fernando, salen a cenar. Cuando a ella se le cae la ensaladilla en la falda, Fernando exclama:
- ¡Tia guarra!
Luego resulta que se le han olvidado las llaves.
- ¡Tarada! -dice Fernando
Las mismas personas, las mismas circunstancias, actitud diferente. Nosotros elegimos cómo vemos a las personas. Cuando deseamos que alguien nos caiga bien somos de los más tolerante, cuando deseamos enfadarnos con alguien, nos fijamos en sus defectos. No es la conducta de la otra persona lo que determina nuestros sentimientos hacia ella: es nuestra actitud.
Muchos dedicamos más tiempo a pensar lo que está mal que lo que está bien.
Mónica tiene dos listas mentales sobre Fernando.
La primera es la lista corta de la esposa: un breve resumen de los fallos de Fernando.
La segunda es la lista larga de la viuda: el catálogo completo de las cualidades de Fernando: su bondad, su sentido del humor, su generosidad, etc.
Durante toda su vida matrimonial elige fijarse en la lista corta de las tres o cuatro cosas que la irritan:
- Siempre se deja el periodico desplegado sobre la mesita del desayuno.
- Nuca baja la tapa del inodoro, etc.
Hasta el dia en que al pobre Fernando lo atropella un camión, entonces entra en vigor la lista larga:
- ¡Era tan bueno, tan generoso, tan trabajador, tan buen compañero,...!
Si nos empeñamos en tener listas ¿No deberíamos hacerlo al revés, por lo menos? Fijarnos en las cosas que nos encantan y luego, cuando nos dejan, consolarnos pensando:
- La verdad es que roncaba un poco.
Si yo te preguntara qué es lo que anda mal con tu madre, ¿sabrías que contestar?. Pero si te propusiera: " Dime cinco detalles que no te gusten de su aspecto, su actitud o su comportamiento", ¿ se te ocurrirían?, apuesto a que si. Y concediendo el tiempo necesario, no ya cinco sino hasta un centenar o mil. ¡Podría darse el caso que no quisieras verla nunca más!
Las personas que eligen fijarse en lo negativo suelen justificarse diciendo: "No hago más que ser realista". Pero es mucho mas cierto que NOSOTROS CREAMOS NUESTRA REALIDAD. Tu eliges como ves a tu madre y lo mismo a todos los demás. Toma a cualquier persona de tu vida y fijate en lo que te agrada de ella. Tus relaciones van a mejorar con eso. Puede ser difícil y a veces incluso intimidante, pero funciona.

Andrew Matthews


13/2/09

31 DIES SENSE FUMAR


Avui fa 31 dies que no fumo després d'haber estat 22 anys fumant,últimament ja fumava massa; 2 paquets diaris més o menys.
Abans de deixar-ho tenia molts dubtes i sobretot molta por....però és més la psicosis que et creeen amb la "publicitat" de que costa molt, que el que és realment l'esforç en si. No diré que aquests dies, sobretot els primers, han sigut flors i violes:recordo la primera tarda quan vaig tenir un atac d'angoixa i plorava desesperadament que volia fumar, però només va ser el primer dia; que hem passés això hem va donar més forces per continuar sense fumar perquè hem vaig sentir tant patètica en aquella situació...
Si vaig decidir deixar de fumar va ser per tres persones: jo i dos més que estaven respirant el fum dels meus cigars i el dia que vaig veure que encara que em poses a uns metres estaven rodejats del fum dels meus cigars va ser quan vaig dir:PROU!!!!!

FELICITATS ANA!!!!

Estic molt orgullosa de mi mateixa, jejejejejeje.

2/2/09

10 mil a Brussel·les per l'Autodeterminació

El proper 7 de Març hem d'anar tots a Brussel·les!!!!
Perquè? Per reivindicar la independència del nostre país, Catalunya.

http://es.youtube.com/10MilCat

http://deumil.cat

11/12/08

L'amor és un misteri.Tot en ell són fenòmens a quin més inexplicable; tot en ell és il.lògic, tot en ell és vaguetat i absurd

1/12/08

CONCERT REIVINDICATIU A FIGUERES 25 DE NOVEMBRE

El passat 25 de Novembre es va fer al Teatre Jardí de Figueres un concert reivindicatiu; DEFENSEM EL TREN, ATUREM LA MAT, SALVEM L'EMPORDÀ. es va llegir un manifest amb el qual em vaig quedar força parada perquè van parlar de temes que ni els ciutadans de l'Empordà savem, poder hi ha alguns si, però no crec que tothom sàpigue realment les intencions del que volen fer a Figueres i rodalies, i la veritat vaig quedar força sorpresa.

Vull donar les gràcies a l'IAEDEN (Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura) per facilitarme una còpia del manifest.

MANIFEST DE SALVEM L’EMPORDÀ
Benvolguts empordanesos i empordaneses
Tornem a aplegar-nos en defensa d’uns objectius comuns i irrenunciable. Ens pensàvem, alguns, que ja no caldria tornar a fer actes reivindicatius com aquest. Ens agrada la música dels discursos oficials, quan sona bé, perquè ens agraden i ens creiem les paraules i els conceptes, que toquen, com desenvolupament sostenible, equilibri territorial, ús racional del sòl, mobilitat sostenible, el protocol de Kyoto......
El problema és que els que planifiquen el nostre futur no se’ls creuen aquests conceptes i juguen amb aquestes paraules, i actuen com aprenents de bruixot.
I, és clar, els problemes es fan cada vegada més i més grans, fins al punt que necessiten més i més papers, discursos i paraules per adornar les seves pífies !
Com ja sabeu, un dels problemes més greus que estan creant és el del trasllat de l’estació del tren del centre de Figueres. Aquesta decisió provoca més trasllats d’infraestructures i més desastres.
Compte, però, perquè ells en diuen noves oportunitats.
La realitat és que provocaran un desastre comarcal de grans dimensions.
Ara, per a endreçar, diuen, aquest desastre, sumat als desastres que arrossega la planificació d’aquest territori, posen en marxa una altra eina de planificació territorial: el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres, que aplega l’àrea dels15 municipis del voltant de Figueres.
Doncs bé: es tracta del següent (i demanem paciència, perquè l’embolic és gran):
Com que han decidit suprimir i traslladar l’estació del centre de Figueres a una zona mal comunicada i de difícil accés, es tractarà de desplaçar les infraestructures cap allà: per arreglar-ho, diuen, proposen desplaçar l’autopista per fora de Vilafant, per la banda oest, pel cantó de Navata, eixamplant-la, és clar, amb 6 carrils (tot i que a França, que no són tant mesells, ja han dit que la deixaran com està). Alhora, també, per aquesta banda, entre Vilafant, per la banda de Navata, es desplaçarà la carretera Nacional II, fent-la més gran, amb 4 carrils (ja en portem 10 de carrils). Tot això, perquè la decisió de treure l’Estació del tren del centre de Figueres, i posar-la en un lloc que no hi cap, impedirà eixamplar l’actual autopista. No contents amb això, “aprofitaran” la jugada per fer un gran centre terciari, diuen, al voltant de la nova estació, a l’altra banda de l’autopista, de 20 hectàrees, i amb els seus ponts. I, per a comunicar millor aquest gran centre terciari amb estació -que serà una meravella, diuen- des del Pont del Príncep, ens faran una nova carretera per arribar a la nova estació, per acabar de trinxar el nostre pobre i dissortat riu Manol, que, de moment, no es queixa.
No és gens exagerat comparar aquesta estratègia amb la de l’aprenent de bruixot: a cada pífia, en segueix una de més gran per tapar la primera, i així successivament.
¿No seria més senzill alliberar de peatge aquest tram de l’autopista, per estalviar-nos tot aquest terrabastall ? Podrien preguntar a Girona i Salt com s’ho han fet, oi ?. Doncs no. Se’n van a Freebourg o a Reikiavich.
Però no s’acaba aquí. Continuen amb els desastres. El pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres, vol convertir la plana empordanesa en el magatzem o moll sec del Port de Barcelona, ocupant 80 hectàrees, més la platja de vies corresponent, per a estibar-hi els contenidors que no volen a Barcelona (us sona això ?)
Bé, doncs, sí, es tracta d’això, tot i que el mateix Pla reconeix que -cita textual – “Es considera que les plataformes de la Llagosta i del Voló són més pròximes a les àrees de producció i consum, per a situar-hi l’Estació Intermodal i també per l’estació ferroviaria de mercaderies.”
Si no ens espavilem, aviat ens l’engaltaran com a un “hort logístic psicodèlic empordanès, d’última generació” . I, parlant de platges, potser que ja seria hora de poder anar a Garvet, en tren, com ho fèiem nosaltres i els nostres avis, no us sembla ? Però no, és clar, el que s’ha de fer, diuen, es desdoblar la carretera fins a Llançà (que no ha crescut prou, com Roses i de retruc, donar un cop de ma al constructor del Port de la Selva). És això el que entenen ells per mobilitat sostenible ? Bé, si no ens queixem gaire, ens deixaran comprar un autobús elèctric !
I, continuen els despropòsits, disfressats d’oportunitats. El Pla Director Territorial de l’Empordà, aprovat el 2004, en plena etapa desarrollista, reconeix que en els plans urbanístics municipals vigents ja es preveu una reserva de sòl residencial més gran que no pas la que es necessitarà, com a mínim, fins l’any 2026. És a dir, que en plena borratxera del totxo, reconeixien que ja anàvem sobrats. Ara, però diu que ens calen 50 hectàrees mes. El mateix passa amb el sòl industrial i logístic, que ja preveu una reserva de 417,66 hectàrees. Però no. No n’hi ha prou. Ara, en una etapa de crisi (perdò, de desacceleració), el nou pla de l’àrea de Figueres i dels municipis del seu entorn, diu que s’hi han d’afegir 128,5 hectàrees més.
Bé, seria molt llarg continuar. En resum: els interessos del territori i de les persones que hi vivim, queden totalment a mercè dels interessos econòmics de l’Estat, que coincideixen amb els interessos de les grans corporacions i dels compromisos polítics adquirits a alt nivell, sempre en la mateixa direcció, és a dir, per a enfortir el model de desenvolupament que més guanys els garanteix, prescindint de les necessitats reals de les persones, i prescindint dels límits raonables en la utilització dels recursos. Ja ho sabíem. I, ja veiem com actuen amb la Línia de Molt Alta Tensió, i quina mena de justificació de la seva necessitat donen, a base de fets consumats. El que no sabíem és que aquest és el model que recull, fil per randa, el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres. La Generalitat, que podria corregir, en gran mesura, aquesta tendència a base de racionalitat, simplicitat i contenció, s’ha apuntat a fer, també, d’aprenent de bruixot, sota la direcció de l’alcalde de Catalunya.
I, la majoria dels polítics locals, miren cadascuna de les seves parcel·les, o de quedar ben situats en la cursa per fer-se la foto, sense gosar discutir res de res, en una actitud, massa sovint, aduladora i provinciana, que ens precipita al desastre. I, pocs són els tècnics que s’atreveixen a discutir res de res, més enllà d’alguns retocs. I, els periodistes locals ? Sospitem que, amb algunes digníssimes excepcions, la majoria, deuen esperar la seva hora rosa, mentre nomenen i copien els comunicats de l’oficina de premsa habitual.
Uns i altres juguen amb el territori i amb les nostres necessitats, o callen. Aquest joc, és el mateix que el dels preus dels pisos i les hipoteques, i que ja ha provocat una crisi financera i econòmica de dimensions i efectes imprevisibles. Creuen que, després d’aquesta crisi que serà curta, diuen, tornaran les oportunitats, i cal preparar el terreny... S’ho han pres al peu de la lletra !
Aquesta planificació de les oportunitats (per ells) és la planificació del desastre, per a la majoria, perquè resulta irracional i desmesurada. Són incapaços d’imaginar un futur millor, si no és a base de consumir més i més. És clar que necessitem infraestructures modernes, però no amb aquestes dimensions. El que sí que necessitem és el tren i l’estació al centre de la ciutat, amb horaris, freqüències, estacions i preus en condicions raonables, i no tercermundistes ! Volem poder anar en tren convencional, fins a Cervera i Perpinyà, sense haver d’esperar més d’una hora, per canviar de tren a la frontera ! I poder anar i tornar, en condicions normals (asseguts) de Barcelona i, poder agafar l’últim tren, cap a les 10 o les 11 de la nit ! No deu ser demanar tant, oi ?
Si fessin això, disposaríem de molts més recursos econòmics públics per atendre les necessitats socials de la població empobrida, per a garantir un ensenyament públic de qualitat, i evitar que la sanitat pública, estigui al límit del col·lapse. En lloc d’això, ens endeutaran encara més per a ajudar a enriquir les empreses del ciment !
No volem ni necessitem una comarca amb el sòl cada vegada més i més fragmentat, ocupat i trinxat, i a mercè d’empreses que es deslocalitzen, com la Zodiac, a qui l’Ajuntament de Roses va regalar els terrenys, amb vistes i molt ben situats en un dels connectors biològics i paisatgístics entre la Serra de Verdera i els Aiguamolls de l’Empordà.
La nostra riquesa futura és el nostre paisatge i volem una planificació que potenciï les activitats productives que el mimen i el preserven !
Per això som aquí avui, per reclamar l’evidència. Estem convençuts que, entre tots, podem capgirar aquest procés, perquè es troba al límit de les seves possibilitats.
I per a denunciar els aprenents de bruixot i riure’ns del vestit nou de l’emperador, perquè cada vegada més gent, veu, amb els seus propis ulls, que es passeja despullat !
Volem agrair públicament, també, als nostres estimats artistes i cantants, que, sempre, han estat, al costat del poble, acompanyant-nos, desinteressadament, en els nostres neguits i justes reivindicacions. En especial, als que avui fan possible aquest acte: a Toti Soler, Feliu Ventura, Titot, al Nen Magem, a Josep Thió, a Jordi Dauder i a la Funcional Teatre.
Visca la terra i la gent de l’Empordà !

Figueres, 25 de novembre de 2008

24/11/08

Un petit homenatge a Gustavo Adolfo Becquer; poeta que recordo amb molt de carinyo per les estones que he passat de petita amb la meva mare i les meves germanes llegint les seves rimes




Gustavo Adolfo Bécquer va néixer a Sevilla,el 17 de febrer de 1836 el seu pare era un cèlebre pintor del realisme sevillà qui va deixar orfe a Adolfo als cinc anys; va començar els seus primers estudis a l'escola de San Antonio Abad, per començar després la carrera nàutica a l'escola de San Telmo. Als nou anys va quedar orfe també de mare i va sortir de l'escola per ser acollit per la seva padrina de baptisme. Als disset anys va deixar a la padrina i la bona posició que aquesta li proporcionava per viatjar a Madrid en busca de fortuna a través del camp de les lletres amb les que tenia molta facilitat. Com és conegut, no era fàcil subsistir de la literatura i paradoxalment, Bécquer que desitjava trobar fortuna no la va trobar, el que abundosament van ser escassetats, pel que es va veure obligat a servir d'escrivent a la Direcció de Bens Nacionals, on la seva habilitat pel dibuix era admirada pels seus companys, però va ser motiu de que fos cessat al ser sorprès pel Director fent dibuixos d'escenes de Shakespeare. D'aquesta manera Gustavo va tornar a viure dels seus articles literaris que eren llavors de poca demanda pel que alternava aquesta activitat amb l'elaboració de pintures al fresc. Més tard va trobar una plaça a la redacció d' "El Contemporáneo" i va ser llavors quan va escriure la majoria de les seves llegendes i les "Cartas desde mi celda". Al 1862 va anar a viure amb ell el seu germà Valeriano, cèlebre a Sevilla per la seva producció pictòrica però no per això més afortunat que Gustavo, junts van viure al dia un traduint novel.les o escrivint articles i l'altre dibuixant i pintant a dojo; molt els va costar als germans tirar endavant de la seva infortuna i amb el temps van aconseguir junts una modesta estabilitat que els hi permetia a un retratar per obsequi i a l'altra escriure una oda per entusiasme. Com a llegat per a la literatura del món, Gustavo Adolfo Bécquer va deixar les seves"Rimas" a través de les quals deixa veure la melancolia i torment de la seva vida; en el gènere de les llegendes va escriure la cèlebre "Maese Pérez el Organista", "Los ojos verdes", "Las hojas secas" i "La rosa de pasión" entre d'altres.Va escriure esbossos i assajos com "La mujer de piedra", "La noche de difuntos", "Un Drama" i "El aderezo de esmeraldas" entre una varietat similar a la de les seves llegendes. Va fer descripcions de "La basílica de Santa Leocadia", el "Solar de la Casa del Cid" i el "Enterramiento de Garcilaso de la Vega", entre altres. Per últim, dins del realisme o folklore espanyol va escriure "Los dos Compadres", "Las jugadoras", la "Semana Santa en Toledo", "El café de Fornos" i altres. Al setembre de 1870 va morir Valeriano, cop dur per Gustavo, que aviat va emmalaltir sense cap símptoma precís, de pulmonia que es va convertir després en hepatitis per tornar-se en una pericarditis que aviat va acabar amb la seva vida el dia 22 de desembre d'aquell mateix any.

23/11/08

És la primera vegada que tinc un blog, i la veritat és que no sé gaire com funciona....

Començaré dient la meva frase favorita

NO JUTGEM A LES PERSONES PER UN SOL FET

VALOREM-LES PEL DIA A DIA

analaporta