13/2/09

31 DIES SENSE FUMAR


Avui fa 31 dies que no fumo després d'haber estat 22 anys fumant,últimament ja fumava massa; 2 paquets diaris més o menys.
Abans de deixar-ho tenia molts dubtes i sobretot molta por....però és més la psicosis que et creeen amb la "publicitat" de que costa molt, que el que és realment l'esforç en si. No diré que aquests dies, sobretot els primers, han sigut flors i violes:recordo la primera tarda quan vaig tenir un atac d'angoixa i plorava desesperadament que volia fumar, però només va ser el primer dia; que hem passés això hem va donar més forces per continuar sense fumar perquè hem vaig sentir tant patètica en aquella situació...
Si vaig decidir deixar de fumar va ser per tres persones: jo i dos més que estaven respirant el fum dels meus cigars i el dia que vaig veure que encara que em poses a uns metres estaven rodejats del fum dels meus cigars va ser quan vaig dir:PROU!!!!!

FELICITATS ANA!!!!

Estic molt orgullosa de mi mateixa, jejejejejeje.

2 comentarios:

RafaJ dijo...

FELICITATS ANA!!!!!
Nosaltres també estem molt orgullos@s...

Marisol dijo...

Enhorabona!
Trobo que lo més difícil és prendre la decisió de deixar de fumar... després tot vé rodat!
Vaig fumar 30 anys de la meva vida i al final ja eren més de 2 paquets diaris.
La nit de St Joan del 2002 ho vaig deixar!!!
La putada: em vaig engreixar 20 kilos.
Els avantages: no tinc tos, puc tornar a cantar, puc correr uns quants metres ( si els meus 50 anys m'ho permeten) sense afogar-me, no faig la PUDOR que fan els fumadors, casa meva té una olor agradabilísima i no haig de sortir del cimnema angoixada dient que vaig al lavabo i només era per fumar.
Mai més tornaré a ser esclava del tabac.
MMMm! hi ha una cosa que em burina. M'he jubilat del tabac sense haver provat mai un "porro".
Quant tingui 70 anys... m'en fumaré un i seré la iaia mes zen del planeta.
Un petó i força, no es fàcil peró ho pots aconseguir